Des de 1959 educant persones lliures

Discurs inaugural nou curs 2016-2017 - ©2014 Escola POMPEU FABRA

Bon dia, benvinguts i benvingudes al nou curs escolar.

Heu parat l’orella quan heu entrat a l’escola? Heu trobat algun nexe comú entre totes les cançons? Totes elles ens parlen de felicitat, de ser feliç, d’aquelles coses que ens produeixen felicitat: la contemplació d’un paisatge, l’amor, l’amistat, a vegades sentir una olor o la companyia d’un animal,...

Ei! Però, ara que m’hi fixo, que són aquestes lletres que teniu enmig de la rotllana? Seran els fragments d’una paraula? Anem a veure si ajuntant tots aquests trossets li trobem un significat: pot venir un infant de P4, i un de P5, i de primer,... FELICITAT.

Aquest curs volem parar atenció en allò que ens emociona, que ens fa feliços, que ens dóna plaer. I quina relació tenen aquest sentiments amb l’escola? Doncs perquè volem pensar en l’escola, en la nostra escola com un espai on créixer ens aporti plaer i felicitat, on aprendre, fer-nos preguntes, tenir curiositat ens emocioni, on jugar, parlar amb els altres, fer amics ens faci sentir bé, estar contents. Un espai on quan ens enfadem, quan discutim, quan ens sentim tristos sapiguem què fer, trobem qui ens ajudi.

Us vull explicar un conte:

No fa pas gaires anys que Chen Wang, un jove inquiet i estudiós, recorria la Xina, el seu país natal, per tal de conèixer les seves gents i les seves maneres de viure i de pensar.

Un dia va fer cap a un poblet al peu d’unes belles muntanyes. Com que feia dies que viatjava, va decidir de buscar un lloc tranquil per reposar. Va passar pel costat del cementiri i li va semblar un lloc bonic i deliciós.
A primera vista semblava un indret ple de pau, ple de l’harmoniós cant dels ocells i de la majestuosa presència de les grues, aquells ocells grans i elegants. En Cheng Wang va començar a passejar per aquell jardí encisador. Al cap d’una estona però, va parar esment en les inscripcions de les làpides que s’escampaven per terra. En una d’elles, el nom d’un home i a sota el que sens dubte era una data, nou mesos i vuit dies. En Cheng Wang va pensar que allò devia d’haver estat ben bé una desgràcia, una criatureta que havia mort tan petita.
Va continuar el seu passeig, fixant-se en les inscripcions de les tombes. En una altra el nom d’una dona i a sota un any i dos mesos. Terrible, va pensar Cheng Wang. Més enllà, més noms d’homes i dones, tres anys, onze mesos i vint dies, un any i set mesos.

Tots aquells nadons, aquells infants, morts tan prematurament. Quina desgràcia tan terrible planava sobre el poble? En Chen Wang es va entristir moltíssim. El cor se li encongia mentre acabava de travessar el cementiri. Finalment, es va seure al peu d’un gran cedre, va amagar la cara entre les mans i va notar que les llàgrimes li relliscaven pel rostre.
Així el va trobar un dels vilatans del poble. Hospitalaris com eren en aquell indret, de seguida es va interessar per quin era el seu problema. Chen Wang li va explicar que havia quedat tan esgarrifosament impressionat que només volia allunyar-se, tan aviat com li permetessin les forces, d’aquell indret que semblava maleït. Com podia ser que un poblet tan bell i acollidor veiés morir tots els seus infants, any rere any, sense poder fer-hi res?

El vilatà va somriure dolçament, va seure al costat del noi i li va explicar el perquè d’aquelles inscripcions de les làpides.
- Veuràs, va dir, aquí, al poble, quan un nen o una nena neix se li dóna una llibreteta, que portarà lligada al coll, amb una cadeneta de plata, durant tots els anys de la seva vida. L’obligació de tots és anar anotant a les seves pàgines els dies o les estones en que són veritablement feliços. Quan aquell home o aquella dona un dia moren de vells, el que fem és agafar la seva llibreta i fer la suma de totes les estones de felicitat que havia viscut, i això és el que anotem a la seva làpida, ja que aquí, pensem que són només els moments en que un és veritablement feliç els que han de comptar com a dies de vida, els altres són una mica com instants perduts. És per això que has vist aquestes dates que t’han semblat tan terriblement petites. Perquè potser encara no hem après prou bé que cal aprofitar cada moment, de cada dia, i mirar de ser feliços.
- I tu Cheng Wang, què tens anotat a la teva llibreta? Ja has omplert moltes pàgines?

I dit això el vilatà es va aixecar i va deixar el noi tot sol, rumiant sobre aquelles sàvies paraules i sobre què hauria apuntat ell a la seva llibreta.

Us heu fixat que totes i tots esteu asseguts al voltant d’una gran pàgina en blanc? Són les pàgines de la llibreta de la felicitat de l’escola. Aquí cada classe haureu de rumiar un moment del curs passat en el que, com a grup vàreu ser feliços: desprès d’escoltar un conte? havent anat de colònies? Veient créixer una llavor a l’hort? Després de resoldre una situació difícil? Quan vàreu comprovar que podíeu ajudar a altres persones a canviar?... rumieu, discutiu i anoteu. Afegirem cada pàgina al gran llibre ple de bocins de felicitat de l’escola, ara només tenim les cobertes!

Però al centre també hi ha unes pàgines més petites, són per a cadascú de nosaltres, perquè, tal com va fer en Cheng Wang, nosaltres també haurem de pensar, aquesta vegada sols, el nostre bocí de felicitat personal. Durant un temps els exposarem al vestíbul per poder ser compartits.

Clar que. Ara que paro atenció, per què hem d’anotar un bocí de felicitat ja passat? També podríem apuntar a la llibreta un desig, una il·lusió futura. Espero que en un futur immediat, ja no ens calgui començar el curs amb una samarreta groga reivindicativa perquè el Govern i l’Administració hauran entès que amb l’educació no es juga!

I ara, aturarem la xerrameca i passarem a la pràctica, us ensenyarem un antídot per deixar de banda la tristesa i la melancolia. Be, ensenyar, ensenyar, no ho sé pas perquè em sembla que molts de vosaltres ja coneixeu aquest remei: es diu la cançó de la felicitat. Tothom en peus, els nens i nenes de 2n, 3r i 4t us poseu al centre de la rotllana i tots els demés el envoltarem, les famílies també. I ara a ballar!!!

A la GALERIA teniu els primers bocins de felicitat o imatges del primer dia d’escola.
I si voleu veure les cares dels i les mestres, tafanegeu aquest enllaç.

QUÈ HI HA DE NOU?

Tots en remull!Benvolgudes famílies de Primer.Com...
Com cada any hem celebrat a l\'escola la Festa de l...
Escola de Pares - Resum de la xerrada del 31 de ma...
Ja està aquí!Com cada any celebrarem a l\'escola ...
Museu Marítim de Barcelona.26 de març de 2017...
0.png0.png1.png3.png8.png5.png9.png7.png
Go to top